Despres de 4t D'ESO que??

 A aquesta la nostra escola, després de l'etapa escolar de l'educació secundària obligatòria, ens ofereixen diverses opcions per a seguir els nostres estudis açí, per a molts, la nostra escola de tota la vida. Son tres tipus de batxillers els que la nostra escola ens permet estudiar: el batxillerat de ciències, el batxillerat d'humanitats, i per últim, el batxillerat d'art, que s'implantarà com a novetat en aquest centre el pròxim curs.
Crec que aquestes innovacions i esforços per intentar oferir varietat d'estudis, i intentar que l'alumne es quede estudiant en el centre oferint una calitat d'aprenentatje alta, fan d'aquest col.legi un dels pioners de la ciutat de Gandia.
A mi m'agradaria continuar els meus estudis en un altre centre, no per ningún motiu en concret, sinó que no vuic cursar batxillerat.




M'agradaria seguir els meus estudis a l'Institut de Beniarjó, estudiant un FP de Gestió Administrativa, ja que és un cicle formatiu que pot donarme treballa l'empresa familiar, i a més, i el més important, m'agrada el que en ell s'estudia.
Com ja he comentat anterioriment, m'agradaria poder seguir estudiant a aquest centre, pero no puc fer-ho.

Viatje a París

El viatje a París va ser una experiència inolvidable, almenys per a mi. Aquest viaje ens va servir per a gaudir de la cultura francesa, dels seus emblemàtics monuments, així com dels parcs d'atraccions mes concurrits d'aquesta maravellosa capital.
Vaj a narrar un poc la meua història en aquest país. Aplegarem sobre les 9:15 a l'aeroport d¡Orly. Amb ganes ja de coneixer París, agarrarem l'autobús que ens estava esperant fora d'aquest aeroport, carregarem les maletes i ens ficarem direccio a vore la Sacre Cour.Aquesta imatge
es poden vore les vistes desde el Sacre Cour. A escasos cinc minuts a peu poguerem aplegar a la plaça de Mont Marc, lloc de reunió de bohemis pintors, que ens oferien fernos retrats, amb poc valor artístic, per al meu gust. Recorreguerem els carrerons del voltant d'aquesta plaça, per cert d'aparença antiga.

                                                                                                                                         



Vist açó tornarem a agarrar el autobús, per a anar a la esperada Torre Eiffel.

Dinarem en el parc d'enfront i després de dinar ens ficarem automàticament a fer la cua per a poder pujar a la torre. La experiència de la pujada va ser increible, va valer la pena enfrontarme als meus temors amb les altures, sols per a vore la inmensitat de la ciutat de París, desde allà dalt.Després de vore aquesta maravella agarrarem el autobús, anarem a sopar a un self service, que per al meu gust,deixava molt que desitjar. Anarem al hotel, ja que estavem molt cansats, asignaren les habitacions, i perfí poguerem agarrar el llit amb gust.

El segon dia desdejunarem a l'hotel i directament anarem a la Saint Chapelle, de lo que mes em va agradar, va ser una visita explèndida, les seues vidrieres ens deixaren bocabadats a  tots. Açí deixe una foto del seu interior. A escasos minuts de recorregut estava la molt esperada visita a Notre Dame, inclús companys es feren fotografies amb l'ironia o la broma de imitar al jorobat de Notre Damme, sincerament aquesta visita es la que menys en va agrdar del dia.

Una volta vist Notre Damme, ens donaren diners per a anar a dinar, dinarem i ficarem rumb al palau de Versalles, una preciositat arquitectònica. Aquest palau em va deixar molt sorprés, per la cuantitat d'obres d'art que tenia en el seu interior, i sobretot per les seues dimensions, era increiblement gran. Açí deixe una fotografia dels seus jardins.
Després de Versalles anarem a sopar al mateix restaurant que el dia anterior,després de sopar pegarem una volta per els carrers del voltant del restaurant, inclús veguerem l'hotel Ritch, i tornarem a l'hotel per a dormir.

El tercer dia, per a la majoria el més esperat, anarem a Disneyland, per a mi un dels millors dies d'aquest viatje. Aplegarem sobre les deu del matí, i quedarem amb els profesors a les 10 de la nit en les portes d'ixida. Poguerem gaudir de totes les atraccions, ja que disponiem del fast pass, i les cues se mos feen molt mes curtes. Dinarem i soparem per lliure. Poguerem gaudir també de la cabalgada que recorria el parc en conmemoració del 20 aniversari.
Després de passar tot el dia al parc ens en anarem al hotel, i aquella nit poc rebombori entre habitacions va haver, ja que estavem tots fets pols.
El cuart dia era el dia mes cultural, per aixina dir-ho. Primerament anarem al museu del Luvre, ahon poguerem vore una peça interesantísima entre altres, la Gioconda.

Després de la visita a aquest museu ens deixaren temps per a dinar, dinarem cada u per lliure, i anarem tots junts al muse d'Orsay.
Una volta vist aquest museu ens deixaren com un hora i mitja per a anar de compres, anarem de compes per la ciutat, i pujarem al vaixell que recorria els monuments més emblematics de París al llarg del riu.
Anarem a sopar i com sempre, de volta a l'hotel a descansar.


El últim dia, ens en anarem al parc Astèrix. Realment después d'haver vist Disneyland no ens va pareixer res de l'altre món. Alguns el van batejar com el Terra Mítica Francés. Estiguerem per lliure, ens donaren un vale per deu euros per a dinar, dinarem i pujarem a poques atraccions ja que a les cinc teniem que qanar rumb a l'aeroport. Anarem a l'aeroport, facturarem les maletes i esperarem mentres sopant en la cafeteria de l'aeroport ( qui volia) ja que l'avió ixia a les nou menos cuart. Pujarem a l'avií, i aplegarem a Madrid un poc més pronte de lo previst. L'autobús ens esperava fora de l'aeroport per a portarnos a Gandia. En l'autobús no es sentia ni a una mosca, tot el món estava molt cansat, i dormint tenien prou faena. Podreu imaginarse la cansera d'aquest ultim dia, que jo perlomenos no tinc fotos d'ell. Aplegarem a Gandia a les 4:45 aproximadament. Si tingura que descriure amb una paraula aquest viaje seria: fascinant!!!!. Tinc clar una cosa, vaj a tornar a París alguna volta en la meua vida, va ser una ciutat que em va enamorar realment.

Exposició cuan Gandia era YE-YÉ

La setmana passada tinguerem l'oportunitat de visitar l'exposició, Quan Gandia era YE-YÉ. Esta exposició estarà a la casa de la marquesa fins al 20 de Maig. Esta exposició pretén ser un homenatje als components dels grup que contribuiren a la difusió del moviment Pop a aquesta ciutat.
La música pop, fa referència a un terme inglés, aquesta música sorgeix d'una combinació de géneres musicals. Aquesta música està feta basicament per a comercializarse, aquesta música va sorgir sobre els anys 50.
El yeyé és un estil dins de la música pop anteriorment definida, popularitzat en Francia, Espanya i Latino- Amèrica en la dècada dels anys 1960. Sol estar representada en Europa per xiques joves amb un productor artístic en la sombra i amb cansons amb influències d'estils com son el soul, el rhythm & blues i el seu estil patern, el pop. ALguns exemples de grups d'aquest estil son The Ronettes, The Shirelles..,

La relació que hi havia entre els Beatles, i la seua ciutat, Liverpool, amb Gandia és que  ixiren varis grups de joves amb ganes de menjarse el món, versionant les cansons dels ídols d'aquesta ciutat anglesa. Aquests grups, feren brotar en Gandia un nou moviment, el moviment Ye-Yé. Aquests grups originaris de Gandia eren Tic-Tac,Michigan, Relay...